Arxiu mensual: juny de 2013

Nova distribució d’Ubuntu a l’institut: la Ubuntu 12.04 TorreVicens

Com potser ja sabeu, Canonical (l’empresa que desenvolupa l’Ubuntu) treu una nova versió cada 6 mesos que és suportada durant 18 mesos, i cada 2 anys en treu una que té suport a llarg termini (anomenada LTS), que ha estat suportada durant 3 anys. Doncs bé, la versió d’Ubuntu que teníem al centre era la 10.04 LTS i ha deixat d’estar suportada el 9 de maig de 2013; de manera que ens veiem obligats a renovar el sistema operatiu de tots els ordinadors del centre. El canvi el fem també a una altra versió LTS, la 12.04, que si bé és cert que ja té un any de rodatge, també és cert que estarà suportada durant més temps, concretament Canonical ha decidit que les versions LTS a partir de la 12.04 estiguin suportades durant 5 anys, la qual cosa ens dóna un marge de 4 anys de tenir un sistema plenament actualitzat.

Captura de l'escriptori de l'Ubuntu-tv

Captura de l'escriptori de l'Ubuntu-tv

Com podreu pensar, durant els 3 anys que han passat des que va aparèixer la versió que fèiem servir han passat moltes coses i a nivell d’informàtica hi ha hagut molts canvis. Entre altres, els requeriments de maquinari de les noves versions són superiors, la qual cosa ens ha fet plantejar-nos quin «sabor» empràvem, tenint en compte que Canonical durant aquest temps havia deixat de fer servir l’escriptori que teníem al centre (el Gnome 2) i ha optat per un de més gràfic anomenat Unity.

D’altra banda des del projecte GNOME s’ha deixat de suportar l’entorn d’escriptori Gnome2, de manera que havíem de veure com afegir-hi l’opció del gnome-panel i fer que fos l’opció predeterminada. Aquesta primavera vam conèixer la notícia que la nova Linkat 12.04 es basaria en Ubuntu, i vam mirar-nos la nova Linkat per si podia ser la nova distro de l’institut, i ens ha servit per aprendre a fer que l’entorn d’escriptori Gnome2 sigui el predeterminat, és tan senzill com executar dues ordres des del terminal:

sudo /usr/lib/lightdm/lightdm-set-defaults -s gnome-classic
sudo /usr/bin/update-gconf-defaults

i sobretot la gran descoberta és l’eina remastersys. Aquesta eina permet fer una còpia de seguretat de la màquina tal com la tenim, i desar-la en format .iso; és a dir, desar una còpia arrencable i instaŀlable! Ja teníem el que tant havíem desitjat; és a dir, ja podíem configurar una màquina com volíem tenir-la i després fer una imatge que poguéssim instaŀlar a les diferents màquines de la casa; això sí, com que hi hem afegit molts paquets, és una imatge molt pesada (2.3 GB!), però ens permet tenir tot allò que ens interessa… i uns quants paquets més que hem agafat de la nova Linkat!

Si voleu la podeu fer servir, i si trobeu que hi ha alguna cosa que no rutlla ens ho podeu comunicar i mirarem de resoldre-ho. També pot ser un punt de partida per la vostra distro, ja que es manté el Remastersys. Recordeu, teniu les isos i els fitxers de comprovació de les mateixes (md5) aquí.

A tot això, a l’hora de validar-vos podeu triar quin entorn d’escriptori voleu fer servir:

Desplegament de les opcions d'escriptori a l'hora d'entrar a l'ordinador.

Desplegament de les opcions d'escriptori a l'hora d'entrar a l'ordinador.

Des d’aquí us animem a què proveu la «nostra» distro i a què la retoqueu i la poseu al vostre gust, fins i tot podeu fer-vos la vostra particular com us hem comentat més amunt. Això sí, heu de descarregar-vos la imatge i instaŀlar-la al vostre ordinador (el més recomanable és que us descarregueu la versió més nova, hores d’ara la 02, i depenent de si el vostre sistema és de 32 o de 64 bits correspondrà la versió i386 o amd64 respectivament) 😉